Som dia 20 de Gener i acabo d'arribar de l'escola. Avui he portat un CD amb contes musicals que tracten els sentiments com ara la por, la vergonya, la mort... mitjançant històries per a nens. Hem escoltat un que s'anomena El xai Blai, i que parla sobre la timidesa i la vergonya, els hi ha agradat molt a tots i després em parlat una mica sobre qui tenia vergonya i qui no (tots deien que no en tenien... i més de la meitat s'han posat vermells de seguida que els he preguntat..!).
Quan hem acabat hem agafat un mapa mundi per situar el continent d'on vénen els contes que anirem explicant aquest dies... Cada nen havia de fer una llegenda i posar el nom del continent i pintar-lo del color que havíem acordat... Els ha costat una miqueta, però al final tots coneixien perfectament Europa i altres continents.
M' agrada molt anar cada dimecres amb els Carlets, perquè m'ho passo molt bé i m'oblido per una estoneta de tot. A més a més anem guanyan moltíssima confiança cada dia que passa.
miércoles, 20 de enero de 2010
martes, 19 de enero de 2010
Aquest és el 3r
Ara fa una semaneta, el dia 13 d'aquest mes, vaig tornar després de les vacanses amb els nens de primer... Tots molt contents em van explicar toooots els regals que els havien portat els reis, el que els havia cagat el tió...Vam parlar una bona estona.
Després en Panti, el mestre, els va lleguir el conte de Hansel i Gretel ja que aquell mateix matí havien anat a veure'n l'obra, després vam comparar i diferenciar el conte real amb l'obra i van fer un dibuix (amb els retoladors que el tó de l'escola havia portat) de l'escena que més els havia agradat.
Quan van acabar, em va tocar treballar a mi: Vaig portar un conte que és diu El Cant de les Balenes, té uns dibuixos preciosos i quan jo era petita era la meva història preferida. Tots es van quedar bocavadats i de tan que els hi va agradar em van demanar per deixar-lo a la classe tot l'any.
Quasibé ja al final de la classe vam tornar a fer servir el canó. Vam anar ala web del programa del Club Super 3 Una Mà de Contes i en Panti va explicar que estudiaríem els contes d'arreu del món. Una idea que els va ilusionar molt a tots! Vam començar mirant un conte català, La gavina avorrida, a aquesta pàgina hi ha el conte:
Em va agradar molt.
miércoles, 13 de enero de 2010
el 2n dia...
El segon dia a l'escola de Vallgorguina, va ser igual o millor que el primer! Aquell dia en Panti va posar un canó a classe per mirar un segui de contes i fer unes activitats amb l'ordinador.
Vam entrà a la web d'una mà de contes i vam disfrutar d'alguns contes populars del país... Els tres porquets, el pasotret mantider... Quan vam acabar, els vam anar cridant d'un en un perquè tots poquéssin praticar amb el ratolí: per exemple, havien de col·locar una ovella a la dreta a l'esquerra, a fora, a dins, a sota o a sobre d'una casa. Tots se'n van sortir perfecte!
Estc molt contenta, perquè ja mel's vaig coneixent:
La classe dels Carlets està formada per 14 nens i nenes...
La Júlia: És una nena molt maca, és super llesta i molt xerraire, això si, plora molt facilment!
En Nil: És un nen d'anunci, és maquíssim! Sembla un angelet...I molt inteligent.
La Gemma: Té molta facilitat en tot, i és molt oberta, sembla la més gran de tots.
L'Àngel: És força tímid, però quan no està d'acord en alguna cosa Deú n'hi do! És molt carinyós.
L'Inés Torres: Des d'un primer moment que m'ha agafat moltíssima confiança i carinyo, li encanta que li prenguin moltíssima atenció!
En Quim: És força callat, molt bon nen i molt treballador.
La Laura: És molt poqueta cosa, però deixa-la córrer quan xerra, creix de cop!
L'Arnau: És maquíssim i molt català sempre en diu alguna que fa riure als professors i a tota la classe!
La Judith: És molt presumida i carinyosa.
En Jordi: El més trapella de tots! Un dimoniet! Ric molt amb ell i en el fons li encaaaanta que li faguin mimitos.
La Mar: És la germana bessona d'en Jordi, sembla la més petita, és molt callada però té un geni impressionant!
En Max: És un despistat, és molt maco però sovint té el cap a altres llocs..!
L'Inés: És xerraire, pressumida i molt perfeccionista.
La Sílvia: És de Rumania i la més pressumida de totes les nenes! No calla mai..I és súper carinyosa, molt maca.
En resum, cadascú té els seus encants... mel's estimo moltíssim a tots. (:
Vam entrà a la web d'una mà de contes i vam disfrutar d'alguns contes populars del país... Els tres porquets, el pasotret mantider... Quan vam acabar, els vam anar cridant d'un en un perquè tots poquéssin praticar amb el ratolí: per exemple, havien de col·locar una ovella a la dreta a l'esquerra, a fora, a dins, a sota o a sobre d'una casa. Tots se'n van sortir perfecte!
Estc molt contenta, perquè ja mel's vaig coneixent:
La classe dels Carlets està formada per 14 nens i nenes...
La Júlia: És una nena molt maca, és super llesta i molt xerraire, això si, plora molt facilment!
En Nil: És un nen d'anunci, és maquíssim! Sembla un angelet...I molt inteligent.
La Gemma: Té molta facilitat en tot, i és molt oberta, sembla la més gran de tots.
L'Àngel: És força tímid, però quan no està d'acord en alguna cosa Deú n'hi do! És molt carinyós.
L'Inés Torres: Des d'un primer moment que m'ha agafat moltíssima confiança i carinyo, li encanta que li prenguin moltíssima atenció!
En Quim: És força callat, molt bon nen i molt treballador.
La Laura: És molt poqueta cosa, però deixa-la córrer quan xerra, creix de cop!
L'Arnau: És maquíssim i molt català sempre en diu alguna que fa riure als professors i a tota la classe!
La Judith: És molt presumida i carinyosa.
En Jordi: El més trapella de tots! Un dimoniet! Ric molt amb ell i en el fons li encaaaanta que li faguin mimitos.
La Mar: És la germana bessona d'en Jordi, sembla la més petita, és molt callada però té un geni impressionant!
En Max: És un despistat, és molt maco però sovint té el cap a altres llocs..!
L'Inés: És xerraire, pressumida i molt perfeccionista.
La Sílvia: És de Rumania i la més pressumida de totes les nenes! No calla mai..I és súper carinyosa, molt maca.
En resum, cadascú té els seus encants... mel's estimo moltíssim a tots. (:
sábado, 9 de enero de 2010
ELS CARLETS!
Vaig conèixer la classe dels Carlets, els nens i nenes de 1r de primària de l'escola de Vallgorguina, ara fa unes 3 semanetes..
Quan a principis de curs em van dir de fer el projecte de les escoles no vaig dubtar apuntar-mi ni un segon! M'encanten els nens, la seva ingenuïtat, aquesta seguretat, aquesta manera tan simple de dir les coses.. La manera com transmeten l'alegria que porten dins...Vaig pensar que era una oportunitat única. A més a més tornar a l'escola en la que jo he crescut... em va fer engrascar-m'hi del tot!
Així doncs, els dia a la tarda per fi els vaig conèixer! Si he de ser sincera estava una mica nerviosa... Tot i que al ser una escola petita eren una classe de 15 nens. Primer em van presentar en Panti, el mestre, molt simpàtic, de seguida em va donar molta confiança! Em va preguntar exactament el que volia fer i aportar a la classe.. i em va posar una feina un pèl complicada... Jo hi havia d'anar cada dimecres a la tarda, i aquell dia els nens feien el racó del conte, així que en Panti em va proposar que per cada classe preparés un conte (el que volgués) de manera diferent, explicant-lo jo, amb una pel·lícula, amb titelles... I tot i que em va semblar uan mica complicat de seguida vaig aceptar!
I finalment els veig conèixer a tots. Només entrar a la classe, les nenes sobretot, em van començar a preguntar com hem deia, quans anys tenia... Fins i tot alguns hem van fer un petó i tot! Llavors en Panti els va explicar un conte de Nadal anglès, tots i totes prenien moltíssima atenció! Després vam dividir el comte en escenes, de manera que va quedar una escena x cada dos nens. Cada parella va dibuixar l'escena que li va tocar i després ho vam ajuntar, creant un conte il·lustrat pels Carlets. Després vam repassar el poema de Nadal i entre tots vam recollir la classe. Tots em demanaven ajuda i de seguida ens vam familiaritzar... Fins i tot, a l'hora d emarxar em van venir a donar abraçades i petons tot sonrient. Són uns nens maquíssims!
Quan a principis de curs em van dir de fer el projecte de les escoles no vaig dubtar apuntar-mi ni un segon! M'encanten els nens, la seva ingenuïtat, aquesta seguretat, aquesta manera tan simple de dir les coses.. La manera com transmeten l'alegria que porten dins...Vaig pensar que era una oportunitat única. A més a més tornar a l'escola en la que jo he crescut... em va fer engrascar-m'hi del tot!
Així doncs, els dia a la tarda per fi els vaig conèixer! Si he de ser sincera estava una mica nerviosa... Tot i que al ser una escola petita eren una classe de 15 nens. Primer em van presentar en Panti, el mestre, molt simpàtic, de seguida em va donar molta confiança! Em va preguntar exactament el que volia fer i aportar a la classe.. i em va posar una feina un pèl complicada... Jo hi havia d'anar cada dimecres a la tarda, i aquell dia els nens feien el racó del conte, així que en Panti em va proposar que per cada classe preparés un conte (el que volgués) de manera diferent, explicant-lo jo, amb una pel·lícula, amb titelles... I tot i que em va semblar uan mica complicat de seguida vaig aceptar!
I finalment els veig conèixer a tots. Només entrar a la classe, les nenes sobretot, em van començar a preguntar com hem deia, quans anys tenia... Fins i tot alguns hem van fer un petó i tot! Llavors en Panti els va explicar un conte de Nadal anglès, tots i totes prenien moltíssima atenció! Després vam dividir el comte en escenes, de manera que va quedar una escena x cada dos nens. Cada parella va dibuixar l'escena que li va tocar i després ho vam ajuntar, creant un conte il·lustrat pels Carlets. Després vam repassar el poema de Nadal i entre tots vam recollir la classe. Tots em demanaven ajuda i de seguida ens vam familiaritzar... Fins i tot, a l'hora d emarxar em van venir a donar abraçades i petons tot sonrient. Són uns nens maquíssims!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)