6a setmana amb ells!

Hi ha dies que em fa mandra anar a l'escola, perquè estic cansada o no tinc gaire bon humor... Però arribo a la porta els veig a tots dient-me coses, cridant-me , fet-me araçades i petons molt dolços, somrient sempre i em canvien l'estat d'ànim de cop, em fan oblidar de tot. Em sorprenen dia rere dia, són alucinants... De mica en mica em van enamorant cada dia més.

Aquesta setmana he agafat un conte de quan era petita que recull moltes històries diferents, l'he portat a classe i junts, segon les votacions, n'em triat un. Han escollit un d'un gos futbolista, tots estaven entusiasmats amb el conte i fins i tot em van cantar l'himne del Barça! Els primers dies em feia vergonya explicar els contesque portava sola, ara ja m'hi he acostumat i m'ho passo tan bé amb ells!
Després del meu conte, vam lleguir una conte popular francès que és deia Les cabretes del senyor Faguí, parlava de que cal plantar cara a les nostres pors, que cal ser valent, i tots, per descomptat, afirmaven que eren els més valents del món. Hem omplert una fitxa igual que la de la setmana anterior i els he ajudat a apuntar els deures a l'agenda, una tasca molt pessada per la majoria.

La Sílvia, una nena que és un sol, i mooooolt, mooooolt pressumida m'ha fet un dibuix preciós: tot de floretes i ella i jo donant-nos la mà, m'ha encantat, m'ha fet moltíssima ilusió!
Tan petits que semblen i tan grans que són!